Clínica a Barcelona
C/ Sepúlveda 25-29, Baixos 2
Truca'ns i informa-te'n
93 325 46 68
Envia'ns un email
info@neocorpo.org
Horari de visites
Dill. a Div. de 9h a 21h

L'Osteopatia

El concepte d'Osteopatia sorgeix l'any 1874 amb el seu fundador Andrew Taylor Steel: l'osteopatia o medicina osteopàtica és una filosofia, una ciència i un art. La seva filosofia engloba el concepte de la unitat de l'estructura i funció del cos en la salut i en la malaltia. La seva ciència comprèn les ciències químiques, físiques i biològiques relacionades amb el manteniment de la salut i la prevenció, curació i alleujament de la malaltia. El seu art és l'aplicació de la seva filosofia i la seva ciència a la pràctica de la medicina osteopàtica. Aquesta és una molt bona definició totalment vigent, i que fa comprendre la dimensió global de l'Osteopatia. Per acabar de comprendre millor en què consisteix la Teràpia Osteopàtica és necessari conèixer els principis bàsics pels quals es regeix:

  • L'estructura governa la funció: un element corporal (òrgan, vèrtebra, articulació, teixit...) alterat en la seva estructura, és a dir, en la seva capacitat de moviment, nutrició, característiques intrínseques, veurà alterada la seva funció. Si ens assegurem que l'estructura d'aquest element està bé, per exemple, recuperem la seva mobilitat fisiològica, trencant les restriccions que el tenallen, aconseguirem que la seva funció recuperi el seu correcte funcionament, sense alteracions.
  • Concepció holística del cos: el cos és un tot i no la suma d'unes parts. Tots els sistemes es barregen i han de ser valorats i tractats, si cal.
  • Arteria suprema: els sistemes fluídics del cos asseguren la neteja i nutrició de tots els teixits del cos. Si assegurem que això sigui així, assegurem la salut del cos.
  • Autocuració del cos: en osteopatia no curem res; és el cos el que té aquesta capacitat per si sol, el que fem nosaltres és eliminar les seves restriccions i limitacions perquè ell pugui fer la seva feina.

L'osteòpata persegueix en tot moment comprendre el que succeeix en l'organisme del pacient i com aquest s'organitza per mantenir-se saludable; el seu objectiu no és altre que ajudar-lo a aconseguir-ho. Tot es fonamenta en què la salut no és un estat sinó un equilibri dinàmic que constantment es reajusta i s'equilibra per fer front a les forces i factors interns i externs que l'allunyen de la seva homeòstasis (equilibri fisiològic).

Qualsevol persona en desequilibri pot ser tractat osteopàticament, tenint en compte que tots estem sotmesos a multitud d'estrès (mecànic, emocional, químic...) tots ens podem beneficiar d'aquesta teràpia, des de la prevenció fins al tractament de patologies ja establertes. L'abordatge tècnic sempre serà, la teràpia manual desproveïda d'aparatologia.

 


 

La Fisioteràpia

La podem definir com la ciència del tractament a través de: mitjans físics, exercici terapèutic, massoteràpia i electroteràpia. A més, la Fisioteràpia inclou:

1. L'execució de proves i tests manuals per determinar el valor de l'afectació i força muscular,
2. Proves per determinar les capacitats funcionals.
3. Valoració de l'amplitud del moviment articular.
4. Determinació de la capacitat vital.
5. Ajudes diagnòstiques per al control de l'evolució del tractament.

La Fisioteràpia utilitza un conjunt de tècniques, les quals, mitjançant l'aplicació d'agents físics curen, prevenen, recuperen i readapten als pacients susceptibles de rebre tractament físic. Una de les parts fonamentals del tractament fisioterapèutic és la readaptació a l'esforç sobretot en esportistes però també en pacients que no ho són.

Gràcies a ella, després d'aconseguir la necessària sanació tissular, s'aconsegueix retornar al pacient al rendiment esportiu en els pacients esportistes i a recuperar la funcionalitat quotidiana perduda en els que no ho són.